Tot espai on conviuen persones, és un lloc on es produeixen disputes que entorpeixen les relacions: siguin dins d’una família, una organització, un barri o una escola. La mediació ofereix la possibilitat d’obrir un espai de diàleg per gestionar problemes i, la capacitat d’analitzar situacions en diverses àrees de la nostra societat.
Els mediadors provenen de diverses formacions universitàries, la qual cosa dóna una diversitat en la visió dels conflictes i en la forma de solucionar fonamental. Mediadors arquitectes que intervenen en conflictes que es donen en la gestió d’una reparcel•lació o en problemes urbanístics; mediadors psicòlegs que ajuden a disputasque es donen dins d’equips de treball o en famílies que passen per divorcis; mediadors metges que col•laboren en la convivència en espais sanitaris, mediadors periodistes que intervenen en conflictes que es donen en un barri; així molts professionals mediadors operen en camps diversos de la nostra societat, des d’un club esportiu fins a un equip de govern.
Només la formació interdisciplinària en mediació pot garantir professionals aptes per intervenir en la diversitat de situacions entre persones i / o col•lectius que tenen i tindran situacions a resoldre. Els mediadors es formen en conceptes que provenen de la negociació, la comunicació, el coaching, la psicologia interpersonal, el dret, l’antropologia. Els quals els permeten tenir una visió àmplia del camp d’intervenció.
Així mateix, han despullar-se de “estructures professionals” prèvies per incorporar una forma diferent de fer i de ser com a professionals.
Mediar no és més del mateix; és una forma d’administrar i analitzar conflictes de forma diferent. Es tracta de superar el paradigma del Dret, de saber qui té raó, qui és el bo o el dolent, qui diu veritats o mentides, per proposar entrar en el paradigma de la convivència: per parlar sobre preocupacions, interessos, necessitats a intercanviar en un espai de seguretat i confiança, que només un mediador entrenat pot aportar.
És per aquesta raó que les persones que entren en el “món de la mediació” diuen que coneixen un modalitat diferent d’entendre les disputes, i una forma d’analitzar els conflcitos, on el protagonista no serà el professional sinó les parts involucrades en el mateix. Vivim en una cultura paternalista on se suposa que el que dirigeix, sap. Que el que té un paper “superior” d’ordenar i proposar. La mediació provoca un canvi de paradigma en el sentit que el protagonista és el propi individu, el professional mediador treballa per a la coresponsabilització i la implicació en la gestió i en la presa de desicions del involucrat.
Així, els mediadors intervenen en equips de treball per millorar el clima laboral i gestionar dificultats; en situacions on només cal parlar de diners i s’evita entrar en la dinàmica del regateig, per veure camins de sortida més còmodes i acceptables per a les parts; en famílies que han de reorganitzar davant de la decisió d’un divorci entre els adults de la mateixa; en comunitats de veïns que han de prioritzar un camí per viure més segurs i tranquils, i etc etc.
La formació en mediació és tot un repte, perquè es tracta d’entendre, d’operar i de ser professionalment diferent al conegut. Bachelard (1938) parlava dels obstacles ideològics que han impregnat la ciència, com ara la visió individualista de l’home (en comptes d’una perspectiva social), de la concepció instintivista (en comptes d’una concepció vincular) i, sobretot, l’acceptació de la lògica formal com l’única possible.
E. Pichon Rivière deia que en la formació d’una nova professió hem de superar obstacles epistemològics que es donen en el procés de producció d’un coneixement científics diferents. Superar implicarà obrir-se a coneixements nous, superar creences sobre les “veritats” que arrosseguem i ens fan la vida més còmoda.
Però també l’estudiant en mediació ha de fomentar el que el Sra. Klein va cridar la curiositat pel aprendre, l’amor pel saber, la epistemofilia. La qual cosa provoca superar l’ansietat de la novetat, sortir de la zona de confort de la professió prèvia, i entrar en el repte d’aprendre a ajudar a altres a entendre el que viuen, el que saben d’ells, dels altres, i de la seva situació conflictiva. Ajudar a provocar canvis que facin la vida més fàcil, a entrar a somiar amb escenaris possibles.
La mediació provoca una oportunitat d’entrar en un camí productiu, només si sabem donar confiança, credibilitat, empatia. Competències que els mediadors adquireixen en una formació a mida i seriosa.
El nostre model d’ensenyament / aprenentatge
La forma d’aprehendre la mediació es dóna en la interacció a classe, en l’anàlisi i entrenament de casos i, en la reflexió posterior a pràctiques reals acompanyant mediadors professionals. Procurem que l’alumne entengui a la mediació com a part del seu projecte personal de la seva vida laboral, qüestionant el que estableix, acompanyant en projectes innovadors com a eix de la formació (en mediació encara hi ha molts camps per obrir).
Els nostres participants compten amb un tutor que els acompanya durant el curs en el desenvolupament d’aquest rol professional, amb un equip de mentors que són professionals que ensenyen el que fan, amb una formació on s’integren competències i sabers de diferents camps (dret, economia , managment, psicologia, sociologia, etc.). I provocant un recorregut d’aprenentatge(s) en modalitats diverses: classes presencials, mòduls virtuals, congressos, workshops, pràctiques en països diferents, acompanyats per formadors que estan estretament vinculats al món laboral de la mediació.
Diuen que Cristòfol Colom va dir que: “Mai es pot creuar l’oceà fins que es tingui el coratge de perdre de vista la costa”.
Només la confiança i la tranquil•litat permeten embarcar-se en aquesta meravellosa aventura que és la mediació. El model d’ensenyament aprenentatge de la UPF, ho fa possible.
